“En les pel·lícules, rares vegades es representa de manera realista el que succeeix entre les parets de les nostres llars”

‘Family Time’ comença amb una porta que s’obri constantment per a deixar entrar als seus personatges en una casa envoltada de naturalesa que serà l’escenari de gran part de la pel·lícula. Amb aqueix tritllege continuat, la pel·lícula dona la benvinguda a l’audiència a un xicotet món que es retrata amb una tendresa feroç i un rigor sorprenent. En el debut en el llargmetratge de la directora finlandesa Tia Kouvo, tres generacions es reuneixen per a les festes de Nadal, recreant un ritual estacional de tradicions, converses i tasques domèstiques. Aquests elements semblen indicar el retorn del drama familiar nòrdic, però l’òpera preval és més una comèdia humana que opta per una anàlisi irònica i esquinçadora de comportaments, relacions i espais privats. Entre menjars entorn de la taula, anècdotes, programes de televisió i saunes, no hi ha secrets ni traumes que revelar, sinó sobretot gestos que observar i silencis que interpretar.

La pel·lícula es converteix en una triava de l’ordinari, recolzada en un guió que aconsegueix la seua màxima expressivitat quan redueix al mínim el llenguatge o prescindeix per complet de verbalitzar allò que no es pot dir o que els personatges no saben dir.

La pel·lícula va estar seleccionada en la secció Encounters de la passada Berlinale.