Noticias Festival
UNES PARAULES DE THAPANEE LOOSUWAN, DIRECTORA DE BLUE AGAIN

“Blue Again és la història d’uns estranys que s’entrellacen com una tela delicadament teixida”

 

La meua ciutat natal és a la província de Sakon Nakhon, en el nord-est de Tailàndia. Vaig créixer allí, però després em vaig mudar a Bangkok per a perseguir el meu somni de convertir-me en cineasta. Viure entre aquestes dues ciutats m’ha donat una sensació d’alienació. M’he sentit en conflicte, com si fora una estranya allà on vaja. Vaig tornar a Sakon Nakhon per primera vegada en molts anys per a filmar ‘Blue Again’ i també va ser la primera vegada que vaig revisar el meu propi passat i les relacions amb amics i familiars.

Sakon Nakhon és coneguda pel seu coneixement tradicional del tint indi transmés de generació en generació. Jo crec que és una tècnica de tenyit de teles que requereix un esperit minuciós, i l’indi ve en una varietat de tonalitats en funció de la persona que efectue el procés de tenyit. Durant el colp d’estat de 2014, vaig conéixer a una estudiant d’últim any que estava estudiant moda i aprenent a fer la tela indi de Sakon Nakhon. Se sentia com una inadaptada entre els seus amics a causa dels seus diferents punts de vista polítics. Ella sempre ha incorporat les seues creences reprimides en el disseny de la seua roba.

La ciutat també alberga el poble catòlic més gran de Tailàndia, que alberga una desfilada anual d’estreles. Vaig aprendre sobre aquest poble a través d’un amic pròxim que viu allí. El vaig estar veient tots els dies; era un cristià que amprava llibres budistes de la biblioteca i practicava la meditació budista pel seu compte. Acostumàvem a parlar sobre creences i pràctiques religioses.

‘Blue Again’ és la història d’uns estranys que s’entrellacen com una tela delicadament teixida. Els vaig conéixer en una cruïlla de la meua vida, quan estava en transició cap a l’edat adulta i vivia entre Bangkok i Sakon Nakhon. Per a ser sincera amb ells, vaig tractar de retratar-los de la manera més elaborada possible en el meu primer llargmetratge. Són els meus amics, i la pel·lícula es percep com un diari de viatge de relacions, on s’explora com les persones reaccionen de manera diferent en diferents entorns. Al final del dia, és possible que haja de suportar l’agonia d’estar en una relació amb una altra persona. Però, en el futur, podria trobar una bella relació amb mi mateixa.