En la seua biografia, Un llarg camí cap a la llibertat, Nelson Mandela es referia amb agraïment al ritu de circumcisió Ukwaluka al que va ser sotmès. “Recorde caminar més recte aquell dia, més alt, més ferm. Estava ple d’esperança, i pensava que un dia tindria riquesa, propietats i estatus”. John Tengrove ha decidit documentar aquesta tradició del pas masculí a la vida adulta, propi de la tribu Xhosa, però incidint en la persistència de l’homosexualitat com a tabú en la societat negra sud-africana. Per a ser fidel a la realitat, el director, blanc, va coescriure el guió amb el novel·lista Xhosa Thando Mgqolozana, que va descriure l’univers d’aquest ritual en el seu llibre A Man Who is Not a Man. Abans fins i tot de l’estrena, els seus actors protagonistes van ser amenaçats de mort per revelar els secrets d’una pràctica secreta, que cada any es cobra les seues víctimes per les condicions poc higièniques de l’operació, entre morts, afectats de gangrena i d’infeccions. Tengrove debuta amb aquest llarg en la direcció de cinema, després de l’èxit de la seua miniserie Hopeville, nominada a un Emmy.
Què et va portar a realitzar una pel·lícula sobre un assumpte tan sensible?
Estava interessat a explorar el que ocorre quan un grup d’homes es reuneix i s’organitza fora de la la societat i dels codis de la vida quotidiana. Volia mostrar l’intens intercanvi emocional i físic que s’origina en aquests espais i com la repressió de sentiments forts pot conduir a situacions de toxicitat i de violència. Com un estrany a aquesta cultura, era important que m’acostara a aquesta història des de la perspectiva dels personatges, que són forasters i lluiten per complir amb el status quo del que formen part.
Com va ser el procés d’escriptura de The Wound?
– Començarem amb un munt de recerca. Vaig passar un temps en Cabo Oriental, que és on, principalment, es practica aquesta cerimònia. Hem escoltat molts testimonis i converses amb homes Xhosa que havien passat pel ritual. Homes homosexuals, homes heterosexuals, urbans i pròspers, uns altres de zones rurals remotes. Aquests relats van despertar nostres primeres idees sobre la narrativa. La recerca del ritual va despertar sentiments contradictoris. D’una banda, vaig escoltar històries sobre com pot ser un brou de cultiu per a comportaments homófobos i hiper masculins. Per un altre, vaig arribar a conèixer de primera mà l’efecte transformador que tenia en alguns homes. En un món on es pateix l’absència de la figura paterna, hi ha alguna cosa en un ritual que mostra a un xiquet el seu lloc en el món dels homes.
Com a director blanc, com afrontes el retrat de personatges amb realitats tan diferents de la teua?
He tractat d’evitar en la mesura que siga possible les meues pròpies idees preconcebudes. Com la major part del públic de classe mitjana que va a veure la pel·lícula, em resultaria fàcil veure a Xolani i dir, ací hi ha un personatge homosexual que es reprimeix i mereix ser emancipat de la seua opresiva comunitat i expressar-se com a individu. En perfilar al personatge em vaig resistir a eixe tipus de conclusions i vaig tractar, en el seu lloc, de presentar el seu problema com el que és, un conflicte gran i difícil, sense respostes òbvies. El personatge de Kwanda s’acosta més a l’expressió d’eixos valors, però ell és també l’origen del problema. Les seues preconcepcions li posen en perill i generen una crisi en altres persones que tenen molt més que perdre. Eixa va ser la meua manera de dir: “No tinc les respostes i els meus propis valors no poden aplicar-se necessàriament ací”.
Donada la controvèrsia del ritual a Sudàfrica, com creus que serà rebuda en el teu país?
El Ukwaluka és un ritual tabú i representar-ho de la manera en què ho fem és polèmic. Sabíem des del principi que podria provocar reaccions fortes dels tradicionalistes. Però també hi havia molt ànim d’una generació més jove de Xhosa que sembla ansiosa per trencar el silenci al voltant d’una iniciació que es tem pot perpetuar alguns dels perills que porta associats. És una pràctica àmplia i matisada. Hi ha molt a dir sobre el ritual, però no és el meu objectiu. Són assumptes que que s’han d’abordar des de dins de la cultura. Que podria provocar una mica d’açò. Potser, un xiquet Xhosa gai puga veure un dia la meua pel·lícula i inspirar-se per a explicar la seua pròpia història.
