• Cinema Jove distingeix l’actriu amb el premi ‘Un futur de cinema’ en ple enlairament internacional
• El festival li atorgarà el guardó demà en la gala de clausura de la 41a edició

Cinema Jove reconeix aquesta edició amb el seu premi Un futuro de cine a l’actriu Priscilla Delgado, que en una trobada amb el públic celebrada aquest matí al Teatre Principal, ha destacat la importància de la preparació i del suport familiar en la seua carrera.

El premi li serà lliurat demà, 27 de juny, en la gala de clausura del festival, un acte que comptarà amb l’assistència del director general de Cultura, Ignacio Prieto, i del director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Luis Gosálbez.

Amb aquest reconeixement el certamen reforça el seu compromís amb el talent emergent. Respecte a la guardonada d’enguany, la directora de Cinema Jove, María Albiñana, ha valorat: “Priscilla representa dos valors que defineixen aquest festival: la voluntat de continuar creixent, explorant i reinventant-se al llarg del temps, i el compromís amb el treball, la perseverança i l’aprenentatge constant com a camí cap a l’excel·lència”.

El talent de Delgado li ha proporcionat una sòlida evolució artística en el panorama audiovisual contemporani. Nascuda a Puerto Rico i criada a Espanya, l’actriu va iniciar la seua carrera interpretativa a una edat molt primerenca. El públic la va descobrir en la sèrie Los protegidos (2010), quan amb prou feines tenia set anys.

Des d’aleshores, la seua visió de l’ofici ha evolucionat. Delgado recorda els seus inicis com “un joc des de la innocència i la ignorància absoluta” que ha anat transformant-se en un profund “sentit de la responsabilitat” a mesura que ha assumit papers adults.

“A vegades, créixer en un entorn de moltíssima expectació no és el millor lloc per a desenvolupar-te amb seguretat. He tingut la sort de fer-ho a Espanya de la mà de gent molt assenyada, que ha cuidat el procés, però la indústria són mars molt moguts. Si el dia de demà això no és sa, espere tindre la seguretat de poder deixar-ho, perquè res no és per a tant i es pot créixer en altres espais”, ha reflexionat.

A l’hora de construir els seus personatges, prefereix desmarcar-se de les seues vivències personals: “He anat comprenent que no em funciona treballar des de les meues experiències o traumes. Per a mi sempre és més important indagar en el personatge i treballar a partir del text. El més saludable és basar-se en el material”.

Els referents d’una nena actriu

Com a actriu que va créixer en els rodatges, Priscilla Delgado reconeix que sempre ha sentit una gran curiositat per pel·lícules protagonitzades per xiquets com Los cuatrocientos golpes (François Truffaut, 1959), El tambor de hojalata (Volker Schlöndorff, 1979) i La vida es bella (Roberto Benigni, 1997), atreta per “com un xiquet ha de fer-se gran de sobte i les circumstàncies el passen per damunt”.

En aquest camí, l’actriu subratlla que no oblida qui l’ha ajudada, protegida i feta créixer. Entre aquests noms propis figuren directors de la talla de Pedro Almodóvar, amb qui va treballar en Julieta (2016) i Pablo Berger, sota les ordres del qual va participar en Abracadabra (2017).

“És estimulant trobar-te amb gent amb un món interior tan fascinant. Sempre participe en el procés creatiu amb pudor, sent aprenenta i escoltant -ha apuntat la jove però experimentada actriu-. L’escolta s’ha d’exercitar des de molt xicoteta perquè els egos s’aparten”.

Salt a Los Angeles en família

La seua projecció en altres països es va consolidar de manera definitiva amb la seua participació en la sèrie nord-americana A League of Their Own (2022). D’aquella experiència destaca la seua companya Roberta Colindrez, que va exercir de padrina per ensenyar-li “com funcionaven les coses allí” en un mercat tan diferent, cosa que ha reforçat la seua idea que és vital que les actrius continuen “acompanyant-se les unes a les altres”.

Des d’aleshores s’ha anat erigint com una de les joves intèrprets amb major projecció internacional de la seua generació, fet que demostra una maduresa i un domini versàtil de registres tant en cinema com en televisió.

Actualment, l’actriu destaca com una de les grans revelacions de la tercera i última temporada de la sèrie Euphoria, en sumar-se al repartiment de joves actors consolidats d’aquesta gran pedrera de la ficció contemporània.

Després de formar-se en escoles de Los Angeles i tornar a entrenar amb Juan Carlos Coraza per adquirir eines clau per al seu recent paper en la sèrie de Sam Levinson per a HBO Max, l’actriu té clar que “mai és suficient preparació” i confessa que li estimula abordar personatges allunyats de la seua realitat per “entrar en allò desconegut”.

Durant la trobada amb el públic, l’artista ha revelat que l’audició per a Euphoria la va fer a Hawaii dins d’un cotxe. En el set, Delgado ha elogiat l’excel·lència i seguretat de Zendaya, i ha subratllat la importància de “que hi haja algú que sàpia com és tot això i et porte de la mà”.

Davant el “frenesí de les últimes setmanes”, la intèrpret assegura que la seua prioritat a nivell creatiu és ara “continuar preparant-se per a inspirar-se i estar alerta per incorporar-se a nous projectes”.

Tanmateix, el salt a Hollywood no va ser senzill. Per sort, ho va fer acompanyada de la seua família: “Honestament, no ho hauria aguantat sola. Em vaig moure amb una fam voraz de créixer professionalment, però intentant que això no es menjara la meua vida privada i que el procés no em destruïra”, ha confessat.

La seua mare ha estat al seu costat en tots els projectes, inclòs Euphoria: “Ells han sigut el meu cable a terra, la raó per la qual continue en peu en un món que et pot arribar a engolir”. De fet, la seua família l’ha acompanyada a València per al lliurament del premi i estaven aquest matí en la trobada.

Per a Priscilla Delgado, l’èxit resideix en coses senzilles: la salut pròpia i familiar, tindre un propòsit i un entorn sa on poder contribuir a la societat.

Finalment, la guanyadora del premi Un futuro de cine ha reivindicat la necessitat de protegir les sales i la professió en l’era digital: “En un moment tan delicat per a la nostra generació, amb una tecnologia que ens arrasa i ens atropella, és difícil mantindre’s en peu i continuar fent les coses de manera artesanal, però el cinema ens ajuda a entendre’ns com a societat, el nostre passat i cap a on anem”.