La presentació al públic s’ha celebrat aquest dijous 22 de maig, amb la Sala 7 del Teatre Rialto de gom a gom. Els presentadors del pòdcast sobre art i disseny ‘Lengua de Sapas’, Jotaká i Mar Villar, han conversat amb Carlos Madrid, director del festival, i Ada Diez, directora d’art del festival. En l’esdeveniment, també ha participat a través d’àudio en format pòdcast l’autora del cartell.
En la cartelleria d’enguany, que celebra el 40 aniversari del festival, l’autora ha volgut fer un homenatge a tot allò significa el cinema, les seues múltiples vessants emocionals i la seua capacitat d’interpel·lació en un públic divers i plural. “Aquest cartell va passar per un parell d’iteracions abans d’arribar al que poden veure hui”, ha explicat l’autora del cartell. “En un principi, tenia la idea de fer un enfocament més local”, però finalment la idea gràfica va evolucionar fins a un concepte que poguera captar “el caràcter més global del festival, que busca connectar amb la quantitat més gran de gent possible”.
Segons María Jesús Contreras: “el cartell que veuen ara neix d’aquesta transformació: d’una idea local a una proposta més oberta, abstracta i àmplia, que permet múltiples interpretacions i connecta amb una visió més universal”.
Per a l’autora del cartell d’enguany, l’exercici creatiu de la il·lustració és “com al cinema, quan un cartell necessita representar personatges o transmetre clarament una narrativa: hi ha un propòsit comunicatiu que guia la imatge”. María Jesús Contreras ha contat que “sent que la il·lustració funciona com un pont entre l’art i el disseny. En aquest encreuament, el fet creatiu a vegades ha de passar a segon pla, i això no està malament. Altres vegades, en canvi, es torna el centre del procés. M’interessa justament aquest vaivé”.
L’artista “té un estil personalíssim amb colors que recorden a les textures del paper, però a més juga amb imatges que ens porten a llocs a vegades onírics i altres vegades completament desconeguts”, en paraules Carlos Madrid, director de Cinema Jove. En el cartell, el simbolisme ocupa un lloc central. Per a Madrid: “La lluna no és tan sols el símbol i el premi d’aquest festival, sinó que també exerceix cert embruix, és una cosa que et pots quedar absort mirant, fins i tot escapar del món, i això dialoga molt bé amb el que produeix el cinema”.
“Es tracta d’una carta de presentació gràfica on utilitzem elements històricament vinculats a Cinema Jove: la lluna, el públic com a espectador i creador, i la pantalla gran com a reflex i mostrari de tot allò que ha esdevingut”, ha afegit la directora d’art del festival, Ada Diez.
“A través de l’ús d’elements molt reconeixibles, on es recuperen tradicions audiovisuals narratives i s’aporta un enriquiment visual de textures gairebé artesanals per l’ús de la gràfica, Contreras ha sintetitzat en la seva obra un fidel reflex del que és Cinema Jove: un festival amb una llarga vida, on es posa en valor la capacitat de la joventut per a transformar i fer propis llenguatges més clàssics, a més de trobar noves vies per al relat”, ha explicat la directora d’art del festival.
Després del pòdcast especial amb ‘Lengua de Sapas’, s’han projectat dos curtmetratges: ‘Turnaround’ (2024), escrit i dirigit per la cineasta irlandesa Aisling Byrne, estrena en primicia després de guanyar el premi a Millor Curt en el Galway Film Fleadh, i ‘Une nuit particulière’ (2023), d’Enzo Martinez, guanyadora del Premi del Públic de la 39 edició de Cinema Jove.
Joventut i fascinació cinéfila
María Jesús Contreras, nascuda l’any 1993 en Temuco, Xile, sintonitza amb el cinema realitzat per mirades i artistes joves. De fet, entre les seues pel·lícules favorites es troben algunes realitzades per cineastes de primer nivell, que van arriscar amb narratives innovadores a edats primerenques, com és el cas de Paul Thomas Anderson. “La meua pel·lícula preferida és ‘Magnolia’ (1999), i per més que he continuat veient pel·lícules —i en veig moltes— continua sent la meua favorita. Ell tenia solament 29 anys quan va fer aquesta pel·lícula, i això sempre m’ha impressionat”, descriu. “Em recorda que algú tan jove pot fer una obra molt espectacular. També em va marcar molt el Wes Anderson de les seues primeres pel·lícules, especialment ‘The Royal Tenenbaums’ (2001). Em va impactar la seua força per a prendre una identitat estètica tan clara, i l’ús de la narrativa en aquesta pel·lícula en particular em va deixar una gran empremta”.
La creadora xilena publica una il·lustració setmanal en The New York Times com a part de la columna matutina dels dissabtes. Actualment treballa per a periòdics, revistes i suplements com The Washington Post, Texas Monthly, The New Yorker, The Telegraph, The Economist, Los Angeles Times i Nova York Magazine, així com per a les marques Gucci, Hermès, Apple, Lush, McDonald’s, la ràdio pública dels Estats Units, NPR, i l’editorial Penguin Random House.
El seu treball ha aparegut en plataformes com It’s Nice That, Domestika, WeTransfer, Colosal i Creative Boom. En 2022, va ser mereixedora del Premi YoungGuns de The One Club for Creativity, un guardó que premia a professionals creatius de tot el món menors de 30 anys. L’any següent va guanyar l’AI42, atorgat per la American Illustration, va ser preseleccionada per als World Illustration Awards i convidada a formar part dels jurats dels Premis de Disseny Llatinoamericà, el Concurs de Portafolis New Blood per a D&AD i el YoungGuns. En 2024 va formar part del jurat dels Premis Anuals ADC i va ser reconeguda per la revista Forbes com una de les 50 dones més poderoses de Xile.
