El premi Lluna de València, que reconeix i premia trajectòries excel·lents al món del cinema, vol llançar llum enguany sobre una figura que habitualment roman en l‘ombra, la del productor. Així, el guardonat en aquesta edició és Fernando Bovaira (Castelló, 1963), responsable d’impulsar la carrera d’alguns dels directors de major èxit de l’audiovisual espanyol quan encara eren promeses.
El productor, que va créixer a la Vall d’Uixó, és un dels grans des que en els anys noranta es llançara a recolzar pel·lícules com Abre los ojos (1997), del seu admirat Alejandro Amenábar (amb qui va guanyar un Oscar el 2004 per Mar adentro), i Los amantes del círculo Polar (1998), de Julio Medem, que va suposar un dels primers éxits del director basc.
“Bovaira és un treballador incansable, amb un caràcter modest, que sense soroll ha localitzat i recolzat a tota una nova remesa de cineastes. Pel·lícules que ja formen part del nostre imaginari no haurien sigut possibles si aquest productor no haguera descobert els seus autors quan eren joves talents”, destaca el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
La carrera de Fernando Bovaira com a productor està marcada per un olfacte molt fi i una curiositat insaciable que li han abocat a la recerca constant de noves veus narratives i a apostar decididament per elles. Així va ocórrer amb Intacto (Juan Carlos Fresnadillo, 2001), primer llargmetratge del canari després de ser nominat a l’Oscar amb un curt; Caníbal (Manuel Martín Cuenca, 2013), que li reportà al cineasta d’Almeria els premis del Círculo de Escritores Cinematográficos a millor director i guió adaptat; i La cordillera (Santiago Mitre, 2017), protagonitzat per Ricardo Darín i seleccionada en la secció Una cierta mirada del Festival de Cannes.
Desprès de la seua etapa com a director general de continguts de Sogecable, Bovaira va fundar MOD Producciones el 2007, que s’estrenà amb Ágora (Amenábar, 2009), presentada en el Festival de Cannes i pel·lícula més taquillera en España eixe any. Des d’aquell moment, ha recolzat títols com Biutiful (2010), de Alejandro G. Iñárritu (Premi al Millor Actor en Cannes per a Javier Bardem i nominada a l’Oscar com a Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa), i de la sèrie Crematorio per a Canal+, que fou guardonada amb el premi Ondas 2011 a la Millor Sèrie de l’Any i està inspirada en l’obra homònima de l’escriptor valencià Rafael Chirbes.
El productor castellonenc és un dels responsables, por tant, de que el cinema espanyol haja traspassat fronteres en les últimes dues dècades, amb el remake de títols, la presència en festivals internacionals i la nominació y el reconeixement als elencs dels seus films.
Entre els seus pròxims projectes trobem el salt a la direcció de llargs de Roberto Bueso, Tornar a casa, i un nou tàndem creatiu amb aspiració internacional junt a Amenábar, Mientras dure la guerra, pel·lícula que segueix el viatge intel·lectual i ètic de l’escriptor Miguel de Unamuno en els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, i està protagonitzada per Karra Elejalde, Eduard Fernández i Nathalie Poza.
El cicle de Fernando Bovaira es projectarà entre el 23 i el 27 de juny a la Sala Berlanga de la Filmoteca.