La Flora se’n va. L’Antonis es queda enrere. L’Elit arriba. En Benni i la Caro no semblen poder tirar endavant. A les aules, cafeteries, bars i estacions de tren d’una ciutat alemanya sense nom, les vides de diversos joves s’entrecreuen.
La projecció del dia 24 estarà precedida pel col·loqui «Més enllà del coming-of-age: les claus estètiques de allò jove».
Un col·loqui amb Ka Ki Wong i l’actriu Elizabeth Tang (I Heard That They Are Not Going To See Each Other Anymore), així com amb William Wrubel (When We Saw Each Other More Often), al voltant de com retratar la joventut hui en el cinema sense caure en els tòpics habituals.
Tots dos cineastes s’aproximen a la joventut des de perspectives profundament íntimes, encara que a través de llenguatges cinematogràfics molt diferents. En el cas de Ka Ki Wong, ho fa mitjançant formes híbrides que difuminen les fronteres entre el documental i la ficció, capturant la immediatesa emocional dels seus personatges amb una energia urbana i nerviosa que remet, en alguns moments, al cinema hongkongués dels anys noranta. La seua pel·lícula es mou des de l’espontaneïtat i la urgència emocional, menys interessada en la narració convencional que en la construcció d’estats emocionals a través de fragments, gestos, la ciutat i la intensitat de l’experiència viscuda.
En el cas de Wrubel, aquesta aproximació es construeix a través d’una posada en escena austera i observacional, influenciada pel cinema de la seua mentora, Angela Schanelec, així com per l’ús del Super 16 mm, que aporta a les imatges una textura i una fragilitat molt particulars. Més que construir un coming-of-age convencional, Wrubel aborda la joventut a través dels espais, els silencis i les desconnexions emocionals, creant un mapa cinematogràfic on la ciutat es converteix en una presència emocional central.
Ambdues pel·lícules s’allunyen de representacions més òbvies o sobreexplicades de la joventut per a construir retrats més ambigus, sensibles i honestos sobre què significa ser jove hui.
La projecció del 25 de juny serà presentada pel seu director, William Wrubel.
