Un panell amb Ka Ki Wong i l’actriu Elizabeth Tang (I Heard That They Are Not Going To See Each Other Anymore) i William Wrubel (When We Saw Each Other More Often) al voltant de com retratar la joventut avui al cinema sense caure en els tòpics habituals.
Els dos cineastes s’aproximen al que és jove des de perspectives profundament íntimes, tot i que a través de llenguatges cinematogràfics molt diferents. En el cas de Ka Ki Wong, mitjançant formes híbrides que difuminen les fronteres entre documental i ficció, capturant la immediatesa emocional dels seus personatges amb una energia urbana i nerviosa que remet en alguns moments al cinema hongkonguès dels anys noranta. La seva pel·lícula es mou des de l’espontaneïtat i la urgència emocional, menys interessada en la narració convencional que no pas en la construcció d’estats emocionals a través de fragments, gestos, la ciutat i la intensitat de l’experiència viscuda.
En el cas de Wrubel, a través d’una posada en escena austera i observacional influïda pel cinema de la seva mentora, Angela Schanelec, així com per l’ús del Super 16mm, que aporta a les imatges una textura i fragilitat molt particulars. Més que construir un coming-of-age convencional, Wrubel aborda la joventut a través d’espais, silencis i desconnexions emocionals, creant un mapa cinematogràfic on la ciutat es converteix en una presència emocional central.
Ambdues pel·lícules s’allunyen de representacions més òbvies o sobreexplicades de la joventut per construir retrats més ambigus, sensibles i honestos sobre què significa ser jove avui.

Con Ka Ki Wong y William Wrubel.