• L’actriu Priscilla Delgado rebrà el guardó ‘Un futur de cinema’ després de consolidar-se en el repartiment internacional de la sèrie ‘Euphoria’
• El festival sumarà sinergies amb el Campus d’Estiu de l’Acadèmia de Cinema amb la projecció de l’òpera prima guardonada de Marta Matute ‘Yo no moriré de amor’

Cinema Jove reconeix amb el seu premi Luna de València el creador tant de cinema com de televisió Félix Sabroso, un guionista i realitzador que encarna a la perfecció la convivència harmònica de gèneres i de mitjans.

Després de formar-se com a guionista entre Madrid i Nova York, Sabroso va iniciar la seua trajectòria professional a Televisió Espanyola escrivint per a diversos formats d’entreteniment. El seu salt a la direcció i al guió cinematogràfics es va produir el 1996 amb la comèdia ‘Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí’, desenvolupada en tàndem amb Dunia Ayaso, la seua parella artística i sentimental fins a la seua mort el 2014.

Aquell debut va ser un èxit de taquilla rotund que va obtindre nombrosos reconeixements, entre ells el de millor guió a la Mostra de València. Posteriorment ha comptat amb múltiples adaptacions teatrals i fins i tot una versió musical.

La seua carrera es va consolidar el 1998 amb el llargmetratge ‘El grito en el cielo’ i la seua primera incursió en la comèdia de situació televisiva, ‘Quítate tú pa’ ponerme yo’. Des d’aleshores, Sabroso ha sabut simultaniejar la producció cinematogràfica amb una sòlida línia de treball en la xicoteta pantalla, on ha desenvolupat tant programes d’entreteniment com productes de ficció de gran impacte. Un exemple és la sèrie ‘Mujeres’ (2006), produïda per la factoria Almodóvar (El Deseo) per a TVE i exportada amb èxit a la RAI italiana. Als germans Almodóvar també els deu el tercer títol de la seua filmografia, ‘Descongélate’ (2003), del qual també va signar el guió.

Al llarg de la seua prolífica trajectòria, el cineasta ha continuat encadenant llargmetratges de gran impacte crític i comercial com ‘Los años desnudos’ (2008), ‘La isla interior’ (2009) i ‘El tiempo de los monstruos’ (2015), que han recorregut festivals internacionals.

En l’àmbit de la gestió i la producció audiovisual, Sabroso va exercir durant més de tres anys com a cap de continguts de ficció a Mediaset España, on va supervisar el desenvolupament de més d’una dotzena de sèries, per a després continuar vinculat a l’avantguarda televisiva a través de projectes per a productores com Zeta Studios, Mod Producciones, Plano a Plano i Producciones Mandarina.

En els últims anys, la seua signatura ha estat darrere de diversos èxits de la ficció estatal. En 2022 va formar part de l’equip de guionistes de l’aclamada sèrie ‘Veneno’, creada per Javier Ambrossi i Javier Calvo per a atresplayer, i va assumir la direcció i la producció executiva de la sèrie ‘Mentiras pasajeras’, produïda novament per El Deseo.

El seu èxit més recent és la sèrie ‘Furia’, creada i dirigida per a HBO Max, l’estrena global de la qual l’any passat va rebre l’aplaudiment de la crítica internacional en mitjans com The New York Times, Time i diverses capçaleres de França, Mèxic i l’Argentina.

Actualment es troba immers en la postproducció de la segona temporada d’aquesta producció, que comptarà amb un repartiment encapçalat per Carmen Maura, Maribel Verdú, Ana Mena, María León, Cecilia Suárez i Clara Sans, junt amb Ana Torrent i Claudia Salas, que ja van aparéixer en la primera.

Priscilla Delgado encapçala el relleu generacional

El certamen atorgarà també el seu premi Un futuro de cine a l’actriu Priscilla Delgado.

El talent de Delgado li ha proporcionat una sòlida evolució artística en el panorama audiovisual contemporani. Nascuda a Puerto Rico i criada a Espanya, l’actriu va iniciar la seua carrera interpretativa a una edat molt primerenca.

El públic general la va descobrir en la sèrie ‘Los protegidos’ (2010), paper que li va donar popularitat i li va servir de trampolí per a treballar sota les ordres de Pedro Almodóvar en la pel·lícula ‘Julieta’ (2016).

La seua projecció en altres països es va consolidar de manera definitiva amb la seua participació en la sèrie estatunidenca ‘A League of Their Own’ (2022). Des d’aleshores s’ha anat erigint com una de les joves intèrprets amb més projecció internacional de la seua generació, cosa que demostra una maduresa i un domini versàtil de registres tant en cinema com en televisió.

En l’actualitat, l’actriu destaca com una de les grans revelacions de la tercera i última temporada de la sèrie ‘Euphoria’, en incorporar-se al repartiment de joves actors consolidats d’aquesta gran pedrera de la ficció contemporània de Sam Levinson per a HBO Max.

Aliança amb el Campus d’Estiu de l’Acadèmia de Cinema

Cinema Jove i el Campus d’Estiu de l’Acadèmia de Cinema desenvoluparan enguany diverses activitats conjuntes. Aquesta iniciativa se celebra des de 2023 a València, organitzada per l’Acadèmia de Cinema en col·laboració amb Netflix i amb el suport de l’Ajuntament de València.

En coincidir en dates amb Cinema Jove, ambdós espais sumen sinergies a través d’una projecció especial i de la gravació d’un pòdcast.

Així, el dilluns 22 de juny es durà a terme la projecció especial a la Filmoteca de ‘Yo no moriré de amor’, el debut en la direcció de Marta Matute, que junt amb el director de l’Acadèmia de Cinema, Fernando Méndez-Leite, compartirà un col·loqui al final de la projecció.

Aquest film arriba avalat pel seu palmarés en el recent Festival de Màlaga, on va obtindre la Biznaga d’Or a la Millor Pel·lícula, la Biznaga de Plata a la millor actriu per a Júlia Mascort, la Biznaga de Plata al millor actor de repartiment per a Tomás del Estal i el Premi Feroz Puerta Oscura.

La pel·lícula està protagonitzada per Mascort i del Estal junt amb l’alacantina Sonia Almarcha i Laura Weissmahr, guanyadora dels premis Goya i Gaudí per ‘Salve Maria’ (Mar Coll, 2024).

La història que aborda està inspirada directament en l’experiència personal de Matute, que des dels 18 fins als 27 anys va assumir la cura de la seua mare, afectada per una malaltia neurodegenerativa. La realitzadora ha explicat que va començar a escriure aquesta pel·lícula per “les ganes d’acompanyar totes aquelles persones que tenen cura d’un ésser estimat, i especialment aquells joves que es converteixen en cuidadors precoços empesos inevitablement a madurar i a sacrificar part de la seua joventut per amor”.

‘Yo no moriré de amor’ va nàixer en la segona edició de les Residències de l’Acadèmia de Cinema, cosa que la converteix en un exemple del recorregut que pot fer un projecte audiovisual des de la seua fase de desenvolupament fins a la seua estrena en sales.

D’altra banda, el divendres 26 de juny, a la Fnac, es durà a terme la gravació en directe d’un episodi del pòdcast de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals (ODA) titulat ‘¡Corten! Descodificando la ficción’.