- Una pel·lícula valenciana competeix amb les deu de la Secció Oficial per primera vegada en l’última dècada
- Fins a 24 països estan representats en el Concurs de Curtmetratges, en el qual s’han seleccionat 52 títols
La desena de produccions a concurs en la Secció Oficial de Llargmetratges de la 33 edició de Cinema Jove, el festival de cinema organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, posa l’èmfasi en ferides obertes de la societat actual.
Les notícies falses, el ciberassetjament, la culpabilització de les víctimes de violació o l’eclosió de grups extremistes son alguns dels assumptes que tracten les produccions. S’obri el debat sobre temes candents, com és el cas del suïcidi i de l’avortament, si bé també se n’aborden altres d’intemporals com el dol infantil, les males relacions familiars o l’amor cec.
Segons el parer del director de Cinema Jove, Carlos Madrid, la present edició aprofundeix en l’esperit genuí del festival, atés el caràcter jove de les pel·lícules a concurs, no només pel límit d’edat dels seus creadors, 40 anys, sinó “pels temes i les inquietuds narratives” que s’hi plasmen.
La Secció Oficial de Llargmetratges té un marcat caràcter europeu, ja que la majoria de les pel·lícules seleccionades procedeixen del Vell Continent. En concret, de Polònia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Hongria, Àustria, Alemanya i Espanya. Referent a això, és destacable el fet que per primera vegada en una dècada participa en la competició una pel·lícula valenciana, ‘#Seguidores’, del jove realitzador Iván Fernández de Córdoba.
Després del bon acolliment de la seua òpera prima ‘Cruzando el sentido’, Iván Fernández de Córdoba aborda la seua revàlida amb una tragicomèdia que indaga en la paradoxa de com el desenvolupament tecnològic ha propiciat que l’era de la comunicació siga la de més incomunicació de la història.
Carlos Madrid ha subratllat “el valor i la independència real” d’aquesta producció, ja que s’ha dut a terme sense cap tipus d’ajuda institucional.
Entre els títols seleccionats en la 33 edició de Cinema Jove, trobem diverses pel·lícules iniciàtiques, coming of age, en les quals l’observació del món dels adults canvia la concepció de la vida del xiquet o de l’adolescent que mira, com ocorre en la danesa ‘Danemark’, en l’austríaca ‘L’Animale’ i en la islandesa ‘The Swan’. També és important la mirada d’un xiquet en l’hongaresa ‘Genezis’, el rerefons de la qual és el racisme contra els gitanos.
La polonesa ‘Silent Night’ aborda un drama familiar durant un sopar la Nit de Nadal, mentre la pel·lícula suïssa ‘Vakuum’ i l’alemanya ‘Jibril’ sembla que tracten de respondre en les seues trames a una mateixa pregunta: fins a on es pot tibar l’amor?
Les dues pel·lícules que completen la selecció, ‘The Hungry Lion’ i ‘Restos de viento’, procedeixen de cinematografies tan distants com les del Japó i Mèxic, i ens parlen de l’assetjament i del dol, respectivament.
Curts premiats a Cannes i Sundance
La Secció Oficial de Curtmetratges compta amb 52 títols a concurs procedents de 24 països diferents. La major part són títols de ficció, però hi ha també una important presència de curts documentals i d’animació. Quant a la producció valenciana, trobem cinc títols en competició i tres fora de concurs.
Sobre el nivell d’enguany ens dóna una idea la presència del curtmetratge guanyador de la Palma d’Or del Festival de Cannes en 2017, la producció xinesa ‘A Gentle Night’, de Qiu Yang, o el Gran Premi del Jurat en Sundance 2018, el curt espanyol ‘Matria’, d’Álvaro Gago.
Quant a la consolidació de la competició de curts en l’àmbit internacional, podem comprovar com empreses de tots els punts del planeta consideren rellevant donar a conéixer en Cinema Jove les seues últimes creacions. És el cas de la productora francesa Ikki Films, que presenta enguany un curt d’animació de Zélie Durand, ‘Sahara Palace’, només un any després de l’estrena internacional en Cinema Jove de ‘Negative Space’, de Max Porter, que va acabar sent finalista dels Oscar.
Finalment, cal destacar una de les presentacions que ha generat més expectació enguany, la de ‘Ahora seremos felices’, òpera prima del valencià Borja Soler. En la seua curta trajectòria, Soler ja ha participat com a destacat col·laborador en projectes d’altres creadors, tal com va ocórrer en 2013 amb el llargmetratge ‘Stockholm’, de Rodrigo Sorogoyen, del qual va ser codirector i pel qual va ser guardonat en diferents festivals internacionals.