• Al realitzador i guionista canari se li farà lliurament esta mateixa nit del premi Luna de València durant la gala d’inauguració. El creador ha compartit una trobada amb el públic en què ha detallat l’evolució de la seua carrera i ha avançat alguns detalls de la segona temporada de Furia.
• Cinema Jove reconeixerà esta nit, en la seua gala d’inauguració, el creador Félix Sabroso amb el premi Luna de València. Així s’obri una edició marcada pel reconeixement a una de les mirades més polièdriques, tant en gèneres com en formats, de la nostra indústria.

Com a avantsala d’este reconeixement, la directora de la cita cultural, María Albiñana, ha compartit una trobada amb el públic amb el veterà creador. Cal destacar que feia huit anys que el festival no distingia amb este guardó un cineasta espanyol.

Durant la conversa informal, Albiñana ha posat en valor “la versatilitat i la capacitat de reinventar-se sense perdre l’essència” d’un director que servix de referent per a les quatre seccions oficials del festival: “Félix és un observador de la vida que aprofundix en la resistència davant l’exclusió, la ràbia, el ressentiment, el desig insatisfet, la soledat i la necessitat de ser vistos, i no només des del drama, sinó també des de la comèdia, que potser és, de vegades, l’única manera de pair estes emocions”, ha destacat Albiñana.

Per la seua banda, l’homenatjat s’ha declarat commogut per este reconeixement i ha reflexionat sobre el seu moment vital: “Estic en un bon moment, perquè mantinc intacte l’entusiasme de les primeres vegades, però m’he permés l’assaig i error per afinar el resultat. Si aconseguixes mantindre esta mirada sorpresa davant la realitat i mesclar-la amb l’experiència, el resultat és molt poderós. Ara he amalgamat tots els estils de la meua manera de mirar allò humà amb la sàtira i l’humor com a ferramentes”.

Després de formar-se com a guionista entre Madrid i Nova York, Sabroso va iniciar la seua trajectòria professional a Televisió Espanyola escrivint per a diversos formats d’entreteniment. El seu salt a la direcció i al guió cinematogràfics es va produir el 1996 amb la comèdia Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí, desenvolupada en tàndem amb Dunia Ayaso, la seua parella artística i sentimental fins a la seua mort el 2014.

Sabroso ha recordat l’arrelament persistent d’aquell binomi creatiu: “El meu cinema està marcat pel meu treball al seu costat. De fet, la meua trajectòria en solitari és més breu que la compartida. Dunia continua molt present en la meua vida”.

Aquell debut va ser un èxit aclaparador de taquilla que va obtindre nombrosos reconeixements, entre els quals el de millor guió a la Mostra de València. Posteriorment ha tingut múltiples adaptacions teatrals i fins i tot una versió musical.

La seua carrera es va consolidar el 1998 amb el llargmetratge El grito en el cielo i la seua primera incursió en la comèdia de situació televisiva, Quítate tú pa’ ponerme yo. Des d’aleshores, Sabroso ha sabut simultaniejar la producció cinematogràfica amb una sòlida línia de treball en la xicoteta pantalla, on ha desenvolupat tant programes d’entreteniment com productes de ficció de gran impacte. Un exemple va ser la sèrie Mujeres (2006), produïda per la factoria Almodóvar (El Deseo) per a TVE i exportada amb èxit a la RAI italiana. Als germans Almodóvar també els deu el tercer títol de la seua filmografia, Descongélate (2003), del qual també va signar el guió.

Davant el públic assistent a la trobada, el director ha insistit que la seua motivació principal és descodificar les passions de l’ésser humà, sense importar els canals de difusió: “Em desperta molta curiositat la naturalesa humana, els seus comportaments, les seues pors i contradiccions. El format és secundari; el fonamental és contar històries”.

El cinema ha sigut, segons les seues paraules, “un amant infidel”, que de vegades l’abandona. Les pel·lícules que ha fet no s’han assemblat entre elles i tenen una idiosincràsia diferent. Els llargs períodes entre unes i altres l’han convidat a escriure i dirigir tant teatre com televisió, un àmbit en què s’ha consolidat en els últims temps: “M’he enamorat de la ficció per entregues, per la diversitat de temàtiques i gèneres. Això et permet contar amb molta llibertat”.

Al llarg de la seua prolífica trajectòria, el cineasta ha continuat encadenant llargmetratges de gran repercussió crítica i comercial com Los años desnudos (2008), La isla interior (2009) i El tiempo de los monstruos (2015), que han recorregut festivals internacionals.

En l’àmbit de la gestió i la producció audiovisual, Sabroso va exercir durant més de tres anys com a cap de continguts de ficció a Mediaset España, on va supervisar el desenvolupament de més d’una dotzena de sèries, per a després continuar vinculat a l’avantguarda televisiva a través de projectes per a productores com Zeta Studios, Mod Producciones, Plano a Plano i Producciones Mandarina.

Sabroso ha aprofundit durant la conversa en els dos extrems que ha habitat en la seua professió, l’èxit i el fracàs, tots dos paralitzadors. “Quan alguna cosa no ha eixit bé, l’he aparcada i m’he posat automàticament amb un altre projecte. He sabut traure molt de profit del fracàs, perquè m’ha permés reconduir situacions i fer passos nous. No he abandonat mai, però no per un acte de valentia, sinó perquè no tenia cap altra opció”.

En els últims anys, la seua firma ha estat darrere d’algunes de les fites més destacades de la ficció estatal. El 2022 va formar part de l’equip de guionistes de l’aclamada sèrie Veneno, creada per Javier Ambrossi i Javier Calvo per a atresplayer, i va assumir la direcció i la producció executiva de la sèrie Mentiras pasajeras, produïda novament per El Deseo.

El seu èxit més recent és la sèrie Furia, creada i dirigida per a HBO Max, l’estrena global de la qual l’any passat va concitar l’aplaudiment unànime de la crítica internacional en capçaleres de la talla de The New York Times, la revista Time i destacats mitjans de França, Mèxic i l’Argentina.

“Tot i haver sigut concebuda per a una plataforma global, on podria estar més condicionada per les xifres, Furia és una de les meues obres més lliures i arriscades —ha valorat Sabroso—. Té una manera de narrar més atrevida, canvia constantment”.

Actualment es troba immers en la postproducció de la segona temporada d’esta producció, que comptarà amb un repartiment encapçalat per Carmen Maura, Maribel Verdú, Ana Mena, María León, Cecilia Suárez i Clara Sans, juntament amb Ana Torrent i Claudia Salas, que ja apareixien en la primera.

Esta segona entrega, ha explicat, s’articula al voltant de “la sensació que la vida està per a ser exposada i que tot és susceptible de convertir-se en un negoci lucratiu de l’espectacle”.

El showrunner ha avançat que ja es troba escrivint una tercera temporada, on tornarà a cedir el protagonisme a un grup de dones. “En l’audiovisual recent, els papers per a majors de quaranta anys són els de criadores, cuidadores i dispensadores d’amor, però no es representa el gènere femení en la primera línia de combat dels canvis socials i de les pulsions humanes”, ha criticat.

En contrast, ha definit les dones de Furia com a “dones de caràcter, independents i lluitadores”, però també “cruels” i amb “esquerdes humanes”. A través de les seues peripècies, Sabroso tracta de contar “la decadència d’un sistema i la crueltat d’una societat on els interessos creats estan per damunt dels afectes”.

Als nous cineastes els ha instat a la rebel·lia i a mantindre en estat pur l’interés per fer cinema, així com a no cedir a l’algoritme que imposen les plataformes, perquè això és “la mort de la cultura”: “Hem d’aconseguir que naixen Fellinis i Bertoluccis, grans cineastes amb una veu pròpia, i això és el més complicat per a una generació educada en l’adaptació i la facilitat”.