“Aquesta pel·lícula té el poder de contribuir a una societat més inclusiva”
Entrades i més info de ‘All the Colours of the World Are Between Black and White’
Babatunde Apalowo pretenia dedicar la seua òpera prima, ‘All the Colours of the World Are Between Black and White’, a Lagos, però l’agressió homòfoba al seu company d’habitació en la universitat, va fer un tomb al seu relat. “Va alçar el vel de la ignorància dels meus ulls, per a veure més enllà de la meua pomposa declaració d’amor a la ciutat”, comparteix el director, guionista i productor nigerià. A partir d’una composició de color discreta, la seua pel·lícula conta una història tendra i continguda sobre dos homes que se senten atrets en una societat en la qual les relacions sexuals entre persones del mateix sexe es consideren tabú i estan subjectes a enjudiciament. Aquest retrat vibrant i convincent del desig humà està vist a través de la perspectiva dels seus dos protagonistes, que treballen laboriosament per a trobar el seu lloc en el món, mentre lluiten per acceptar els seus propis canvis psicològics i emocionals interns. Una pel·lícula sensual i políticament important, guanyadora del premi Teddy en l’última Berlinale.
– Què et va inspirar ‘All the Colours of the World Are Between Black and White’ i quin significat personal té aquesta pel·lícula per a tu?
– Inicialment, ‘All the Colours of the World Are Between Black and White’, pretenia ser una carta d’amor a la ciutat de Lagos, on se celebrara la seua vibrant energia i cultura. No obstant això, la pel·lícula va adquirir un significat més profund quan vaig presenciar un tràgic succés que va canviar el curs de la història. Mentre estava en la universitat, vaig tindre un company d’habitació que va ser linxat a causa de la seua orientació sexual just davant de mi mentre jo mirava impotent. Aquest esdeveniment em va inspirar a contar la història de Bambino, un foraster metafòric que es troba qüestionant la seua pròpia identitat mentre es reconcilia amb el seu passat. Volia explorar les lluites i els desafiaments que ell i altres com ell enfronten en una societat que sovint rebutja i castiga als qui són diferents. És una pel·lícula profundament personal i significativa per a mí, ja que toca temes d’identitat, pertinença i l’experiència humana en tota la seua complexitat. Està inspirada en fets reals de la meua vida i de la vida dels altres, i sent una forta connexió amb els personatges i les seues lluites. Vaig abordar el procés centrant-me en l’autenticitat i l’honestedat emocional, volent contar una història d’amor basada en la realitat i en la universalitat dels seus temes. Estic orgullós del treball que es va dedicar a tirar avant aquesta pel·lícula i espere que tinga un impacte significatiu en la seua audiència. Crec que aquest llargmetratge té el poder d’inspirar empatia i comprensió en els seus espectadors, i d’ajudar a tancar la bretxa entre diferents cultures, comunitats i individus.
– Com va influir Lagos en la pel·lícula?
– L’escenari de Lagos va jugar un paper crucial en ‘All the Colours of the World Are Between Black and White’. La ciutat no sols va proporcionar el teló de fons de la història, sinó que també va servir com un personatge per dret propi, que va influir en les experiències i eleccions dels personatges principals, Bambino i Bawa. L’energia vibrant i vertiginosa de la ciutat es va sumar a l’atmosfera de la pel·lícula i va servir com a metàfora de les lluites i els obstacles que enfronten els personatges en la seua relació. Lagos és una ciutat plena de vida i energia, però també pot ser perillosa i impredictible. La seua bellesa i caos eren part integral de la pel·lícula, que no existiria sense la ciutat. D’aquesta manera, Lagos va agregar profunditat i complexitat a la història, servint com a teló de fons i força impulsora.
– A quins desafiaments us vau enfrontar durant el rodatge?
– Un dels principals reptes al qual ens vam enfrontar va ser trobar l’elenc adequat. Atés que la pel·lícula tracta temes delicats i potencialment controvertits, era important per a nosaltres trobar actors i membres de l’equip que estigueren compromesos amb el projecte i que entengueren la visió de la pel·lícula. Va resultar difícil, ja que molts actors masculins a Nigèria van rebutjar els papers a causa de preocupacions sobre com podrien afectar les seues carreres. Malgrat aquests desafiaments, finalment vam poder reunir un equip talentós i dedicat. Un altre repte que vam enfrontar va ser bregar amb les expectatives i normes socials a Nigèria, particularment respecte als temes LGTBIQ+. Si bé estàvem decidits a contar una història d’amor autèntica i honesta, també havíem de considerar els possibles riscos que això podria plantejar. A més, ens vam trobar amb alguns contratemps inesperats a Lagos, com el soroll i la interferència de l’àrea circumdant. No obstant això, vam poder encaixar creativament aquests elements en l’estètica de la història. També va haver-hi ocasions en les quals vam ser arrestats per la policia i perseguits per un home mentalment inestable en el set, la qual cosa es va sumar a les dificultats de la producció. En general, va ser una experiència desafiadora però gratificant.
– En la pel·lícula crida l’atenció que els rostres dels tres protagonistes salen enfocats, mentre que els de la resta romanen ocults. Quina raó hi ha darrere d’aquesta decisió estilística?
– L’atenció se centra en els tres personatges principals i en les seues experiències, per la qual cosa volia ressaltar els seus rostres i les seues emocions. Això crea una sensació d’intimitat i connexió amb l’audiència, la qual cosa els permet comprendre millor i relacionar-se amb les lluites i desafiaments dels personatges. Els secundaris, d’altra banda, estan destinats a representar figures més abstractes o simbòliques, per la qual cosa optem per enfosquir els seus rostres per a transmetre aquesta idea. Això no sols se suma a l’estètica general i l’atmosfera de la pel·lícula, sinó que també serveix com a recurs narratiu per a simbolitzar l’aïllament i la soledat que senten els protagonistes, i per a representar les forces socials superiors que actuen sobre ells. En optar per aquesta manera de distingir els rostres en la pel·lícula, espere subratllar els temes d’identitat i pertinença centrals en la història.
– Quin impacte esperes que tinga aquesta pel·lícula en la societat?
– En abordar temes d’identitat, pertinença i amor, pot inspirar a pensar més profundament sobre aquests aspectes i desafiar les normes i expectatives socials que poden limitar la nostra comprensió i acceptació dels altres. Espere que la pel·lícula desperte importants converses i encoratjar a les persones a ser més obertes de ment i empàtiques amb aquells que són diferents a ells. En última instància, crec que aquesta pel·lícula té el poder d’inspirar el progrés social i contribuir a una societat més inclusiva i comprensiva. Com a cineasta, tinc una gran esperança que tinga un impacte significatiu en la seua audiència i inspirar un canvi positiu en el món.
– Què va motivar l’estil visual de la pel·lícula?
– L’estil visual va ser un aspecte important de la narració. Vam adoptar un enfocament experimental. Volíem crear una estètica única i memorable que ajudara a submergir a l’audiència en el món de la pel·lícula i realçar els temes i les emocions del relat. També decidim contar la història de la manera més objectiva possible, connectant la càmera i, al seu torn, als espectadors al que l’ull humà pot veure. Aquest enfocament ajuda a crear una sensació de realisme, com si estiguérem veient com es desenvolupa la vida real en temps real. La presentació formal i l’ús d’imatges estilitzades pretenien transmetre la sensació d’anhel i desitg que asseguen els personatges principals, així com les limitacions i expectatives socials contra les quals lluiten. També volíem crear una sensació d’intimitat i connexió entre els personatges i el públic. En suma, l’estil visual va ser una part integral de la nostra visió creativa i esperem que siga memorable i significatiu per a l’audiència.
