“L’humor és una eina important per a suportar totes les dificultats i absurds de la vida”

La majoria dels joves turcs viuen actualment en un estat de repressió per les polítiques econòmiques, culturals i socials. Mentre treballava en la seua òpera preval, el principal objectiu del director Umut Subaşı era realitzar un retrat de la seua generació. ‘Almost Entirely a Slight Disaster’ és una història tragicòmica on quatre personatges que pateixen per diferents motius i ploren cada nit en soledat creuen els seus camins. El director debutant se serveix del plor tant com representació d’una psicologia general com per a donar-li un to humorístic al conjunt. “Volia abordar aquesta pel·lícula sense el pessimisme que subjau sota els temes que aborda. L’humor és una eina important per a suportar totes les dificultats i desraons de la vida”, argumenta el realitzador nascut a Ankara.

El seu llargmetratge aborda temes com la desocupació, el futur, l’ansietat i viure atrapat entre les cultures oriental i occidental. Entre els aspectes secundaris que també afloren en la trama destaquen el nepotisme, el suborn, la fugida de cervells i la impostura.

En ‘Almost Entirely a Slight Disaster’ prima un llenguatge visual determinat per l’ús de la cambra fixa i els plans intermedis. En evitar el moviment de càmera, els angles amplis o els primers plans, el cineasta subratlla la sensació d’embós dels seus personatges, retratats en els absurds de la vida quotidiana.

Quina importància tenia no convertir la teua pel·lícula en un melodrama?

Va ser molt important perquè el meu objectiu era evitar que l’audiència se sentira apesarada pels personatges i es perdera el tema principal en crear un contrast entre el tema i el to de la pel·lícula. Si empatitzes amb els personatges d’una pel·lícula, no penses en les raons per la què estan tristes; simplement comparteixes el seu dolor. I jo volia justament el contrari.

Per què has evitat les xarxes socials en una generació que no pot viure sense elles?

Com el guió constava de múltiples protagonistes i una estructura fragmentada, vaig haver d’assignar moments limitats per a cada personatge. Per a mi, no era essencial ni significatiu representar el temps que els personatges passaven en les xarxes socials per a poder descriure’ls. Tanmateix, això no significa que els personatges no les usen i que, per descomptat, no existisquen en la pel·lícula. Per exemple, tant Ayse com Zeynep prenen algunes decisions interessants basades en el que veuen en les xarxes socials.

L’interés dels teus protagonistes per l’astrologia, la loteria i els tests de personalitat en línia conviuen amb les sol·licituds de visa, amb l’estudi i el treball. Com t’ha ajudat aquest contrast a diagnosticar el malestar de la generació milenial?

Aqueix contrast està relacionat amb la disparitat entre el racional i l’irracional. Les dificultats que experimentes amb el racional et condueixen cap a l’irracional. La ironia és que a vegades l’irracional pot ser tan frustrant com el racional.

Quines van ser les teues fonts d’inspiració a l’hora d’enquadrar frontalment als teus personatges?

No puc assenyalar una font directa d’inspiració, però sí que dir que unes certes opcions cinematogràfiques, com l’enquadrament frontal, la càmera estàtica i la poca profunditat de camp, estan relacionades amb la sensació de tancament que experimenten els personatges.