“A tot arreu tractem sense calidesa altres éssers humans”

Amb el ritme d’un thriller, una planificació meticulosa i una atmosfera claustrofòbica, Natesh Hedge explora la violència i el poder, la corrupció i la política en una comunitat aparentment pacífica del sud de l’Índia en Tiger’s Pond.

La pel·lícula està basada en dos relats curts d’Amaresh Nugadoni. Per què vas triar aquestes històries en concret? Com les vas entrellaçar?

El personatge de la xica, Pathi, va ser el primer que em va atraure. Vaig agafar alguns elements dels relats i després vaig canviar moltes coses i vaig escriure la meua pròpia història. És un procés d’apropiació.

Vaig llegir que el punt de partida de la pel·lícula va ser una dona embarassada amb discapacitat mental amb la qual et creuaves en els teus anys universitaris, i que et va recordar un personatge semblant en el relat d’Amaresh. Volies denunciar el maltractament que pateixen aquestes persones en els pobles?

No es tracta només dels pobles. És una miniatura del món sencer. No veiem casos així a tot arreu, on tractem altres éssers humans sense calidesa?

Igual que la teua pel·lícula anterior, Pedro, Tiger’s Pond se centra en persones marginades per la societat i la violència feudal. La vas concebre com una continuació?

Sí, és una obra complementària, fins i tot estèticament. Pot haver-hi una similitud temàtica en la marginació social i la violència feudal. Però el món creat és, com dic, un món sense calidesa.

El teu pare, Gopal Hegde, ha actuat en les teues dues pel·lícules. Què aporta al projecte comptar amb ell en el repartiment?

Té una cara tan expressiva com un paisatge. És un actor fantàstic.

I tu? Com canvia el teu enfocament cap a la pel·lícula quan et dirigeixes a tu mateix?

En realitat, en res. No intente fer distincions entre actors professionals i no professionals. A més, confie i em permet ser vulnerable davant els meus actors, i ells amb mi.

Com a cineasta, cal ser molt precís quan es roda en cel·luloide, cosa molt exigent en el cinema independent. Quins avantatges i desavantatges va tindre rodar en pel·lícula de 16 mm?

Em va encantar treballar amb cel·luloide. Amb la mateixa precisió i disciplina amb què faig cine amb càmera digital. La diferència és que, amb el cel·luloide, ho sent com una cosa viva.

Amb Tiger’s Pond, has reforçat l’anomenada nova onada del cinema Kannada. Quins temes i enfocaments cinematogràfics et connecten amb contemporanis com Jaishankar Aryar, Sumanth Bhat, Ram Reddy, Utsav Gonwar, Champa Shetty i Prithvi Konanur?

No sé si hi ha una onada, però sí un grup de cineastes que conten les seues pròpies històries des del seu lloc d’origen. Per a anomenar-ho una onada, necessitem moltes més pel·lícules. Però tinc esperança.