Amb una carrera plagada de reeixits curtmetratges, el director de Manresa, David Victori, guanya un concurs de peces organitzat per la plataforma YouTube el premi de la qual consistirà a realitzar una web-sèrie produïda, ni més ni menys, que per l’actor Michael Fassbender i el director Ridley Scott. En Zero ens introduïm en un món en el qual, de sobte, la Terra ha perdut la força de la gravetat.

Zero s’ha alçat amb el premi a Millor Fotografia i Premi Especial Roma WebFest en la 32 edició de Cinema Jove.

En exclusiva per al nostre festival, ens explicava els detalls de rodar aquesta aventura.

Quins reptes suposa escriure capítols de cinc minuts enfront d’una peli més llarga?
Doncs la veritat és que Zero, que té aqueix especial marc de micro-sèrie amb capítols tan curts, per al meu va ser un repte gegant a nivell previ a escriure per a veure altres models de narrativa que s’havien fet amb aquest format de temps i estudiar com podia aconseguir el que un aconsegueix amb capítols més llargs. Va ser tot un estudi previ per a veure com podia aconseguir en el primer capítol, per exemple, que hi haguera un temps suficient com per a entrar en l’espai dels personatges, entrar en el conflicte, i que quan es tancara aqueixa primera part tingueres l’enganxe suficient per a seguir avançant, per a donar al següent clic.

Tu crees que hi ha més llibertat per a treballar en la xarxa que en televisió o en la gran pantalla?
Tot depèn d’on venja el finançament i els productors que tingues darrere. El meu cas és tan particular que no crec que siga extrapolable a res perquè com venia d’aquest festival i tenia els productors que tenia… La gent de Scott Free, la productora de Ridley Scott em va acompanyar molt en el procés, però sempre amb un respecte molt gran sobre la idea que aqueix era el premi que jo m’havia guanyat i que havia de fer-ho a la meua manera.

La sèrie està escrita i dirigida per tu, com se t’ocorre la idea del projecte?
Doncs la veritat és que uns dies abans que em diguen que sóc un dels finalistes del concurs de YouTube se m’ocorre sopant amb un amic, de forma totalment aleatòria i parlant de ciència i de l’univers, etc. És un amic amb el qual tinc converses així massa sovint (riures) Ell m’estava intentant traslladar la seua fascinació pel que és la força de la gravetat des del punt de vista d’aqueixa cosa que donem per descomptat o que ningú es planteja i que està ací tots els dies de forma constant, que regeix les lleis de l’univers. I fent bromes, de sobte se’m va ocórrer, què passa si algun dia açò falla? Òbviament açò és impossible, però açò em va traslladar la idea que aqueix sentiment que és impossible és el mateix que tenim quan algú mor de forma sobtada. Llavors en el meu cap es van unir aquestes dues idees i em va semblar que era una forma bonica d’explorar el món de la pèrdua i el duel.

Ja has comentat que el projecte sorgeix d’un concurs, però ens agradaria que ens explicares una mica com entren Michael Fassbender i Ridley Scott en aquesta història.
Doncs Youtube organitza en 2012 un festival a nivell mundial de curtmetratges on es poden presentar curts de tots els continents. Normalment, en els festivals el teu pots presentar curts que hages fet en l’últim any. En aquest cas Youtube va obrir la convocatòria per a ajuntar tots els curts que s’havien fet en els últims cinc o deu anys. Llavors tots els curtometratjistes del món els manem el nostre treball. Jo en aqueix moment estava acabant la marxa de festivals amb La culpa i decidim manar-ho ací. Ho manem sense cap tipus d’aspiració perquè, la veritat, ens semblava una empresa impossible. Primer va haver-hi un primer sedàs. D’aqueixos anaven a passar els deu més votats en el món a través de Youtube. Ací jo vaig fer una xicoteta campanya de comunicació per a donar a conèixer el meu curt. I la sorpresa va ser arribar a la final. La gent del festival ens porte al Festival de Venècia i ací havíem de presentar quin era la pel·lícula que faríem si guanyàvem. I açò vam fer. Vam estar treballant en una presentació per a fer-la davant del jurat i la fortuna, la sort, la coincidència meravellosa de guanyar.

Parlem de Michael Fassbender i Ridley Scott, ni més ni menys. Com ha sigut la col·laboració amb ells i què et van dir quan va acabar el projecte?
A veure, Michael Fassbender i Ridley Scott han fet de padrins. Òbviament ells no han estat en el dia a dia, a qui he tingut més en el dia a dia ha sigut a l’equip de la productora de Ridley Scott. Treballar amb ells ha sigut meravellós. Ha sigut una experiència, a nivell professional, brutal. Veure com treballen i treballar al seu costat. I han portat el projecte a un altre nivell. Amb Fassbender vaig poder interactuar una mica més. Vam tenir una reunió de treball a Los Angeles, previ al rodatge. Després a través del xat vam estar parlant una vegada acabada la sèrie. Ell diu que li va agradar molt. I després amb Ridley mai he pogut asseure’m, que aquesta ha sigut sempre la gran pena d’açò. Però igual ens va manar notes de muntatge, va seguir el projecte i em va traslladar que li havia agradat molt. Però igualment l’experiència de creixement és brutal, sobretot, per l’equip seu de Londres, que és espectacular.

Un altre nivell de treball.
Sí, clar. Al final cada productor és un món i és únic. Però sí, per al meu ha sigut una experiència molt bona, sobretot en el procés de muntatge i el procés d’escriptura, el seu seguiment i com van treballar amb mi va ser una experiència molt bona.

La sèrie és un relat de ciència ficció amb molts efectes especials. La tecnologia digital, afavoreix aquest tipus d’històries a través de la xarxa?
Sí, la veritat és que les eines que tenim ara a un nivell molt més assequible, els treballs que molts autònoms en el món dels efectes visuals estan podent dur a terme eren absolutament impensables si no eren produccions de milions de dòlars fa uns anys. Llavors, clar, açò desperta la imaginació i, a més, d’alguna manera és com que tot el que pots imaginar és possible amb una mica de diners. I si no tens diners, amb una mica de paciència i temps. Ja no hi ha excuses.

Com veus el futur de la ficció en internet? Ara sembla que està en voga encara que, clar, un no sap on estan els límits o fronteres.
Clar, hi ha moltes coses. Al final la gran transformació és poder fer produccions a un nivell molt professional amb *poquísimo diners. Açò ja és una gran revolució. Que aparega un tipus que en la seua casa que ha fet una pel·lícula ell solament i que té un nivell completament professional. Açò va a anar apareixent. YouTube és, al final, el cinema més gran del món, el cinema on cap més gent del món. Amb qualsevol cosa que poses en el teu canal de YouTube, el límit és el món. Açò va a fer que molta gent que ho haguera tingut impossible fa uns anys, ara tinga la seua oportunitat per a, d’alguna manera, presentar-se al món.

El teu treball té molt interès en la ciència ficció. Què és el que més et sedueix d’aquest gènere?
Bé, al meu el que més em sedueix d’aquest gènere és aqueixa oportunitat que, en un món quotidià, passa alguna cosa extraordinari. Per al meu aqueix és el gran punt: com alguna cosa que podria passar demà et porta a plantejar-te els teus propis límits i a superar-te com a ésser humà. Açò és per al meu el més important de la ciència ficció, com a través d’ella pots construir situacions i moments en els quals hi ha dilemes morals i qüestions als quals no hauries pogut arribar d’una forma més realista.

Després d’aquest projecte passes a fer uns capítols de Pulsacions (sèrie produïda per Emilio Aragó). Què tal el pas? Com va ser la teua experiència amb la tele?
La veritat és que molt bé. Pulsacions era un projecte molt especial i quan m’ho van plantejar ni ho vaig dubtar perquè em va semblar molt atractiu, pels guions, per la història que tocava, perquè al final era el gènere que al meu més m’interessa i amb els actors que havia involucrats quan em proposen entrar en el projecte. La veritat és que ha sigut una experiència brutal. Una experiència d’aprenentatge molt gran. Ha sigut un luxe treballar amb els actors amb els quals he pogut treballar i amb els professionals amb els quals he pogut compartir aquest viatge, la veritat.

Tens alguns projectes de llarg en marxa. Fes-nos un xicotet avanç.
Sí, estem treballant per a arrancar el meu primer llarg en breu. No et puc explicar massa perquè el que hi ha en la web és una mica confús i tal… Estem una mica esperant a explicar el que tenim entre mans en qualsevol moment i espere que siga en breu. Però bé, és un llarg de ciència ficció sobre un fet sobrenatural a Espanya.