Noticias Largometrajes
Entrevista a Cristiane Oliveira, (The First Death of Joana):“La història de Joana vingué del desig de parlar sobre la valentia de ser un mateix enfront de tota la violència quotidiana que es pateix en el procés”

Cap al final de l’estiu de 2007, una adolescent de nom Joana intenta descobrir per què la seua bestia ha mort als 70 anys sense haver tingut mai una cita. El qüestionament dels estereotips de gènere, el ritu de pas i l’autodescobriment són les rajoles que pavimenten la travessia de la protagonista de la segona pel·lícula de Cristiane Oliveira, The First Death of Joana. La realitzadora brasilera ja va visitar Cinema Jove amb la seua òpera prima, Nalu on the Border, en l’edició de 2017. Com en aquella ocasió, la trama s’ambienta a la regió on Oliveira va nàixer i va créixer, Rio Grande do Sul, “on la dominació conservadora masculina està profundament arrelada en la cultural local”, adverteix la cineasta.
A parer seu i en el context de l’auge de la tornada a valors tradicionals en el seu país, resulta rellevant educar la gent jove sobre la sexualitat i el gènere com a expressions de la nostra identitat. “De la mateixa manera que Joana se submergeix en la seua imaginació per a obtindre les seues pròpies respostes, jo faig pel·lícules. No per a donar respostes, sinó per a continuar plantejant preguntes”.

Diversos personatges femenins guien la protagonista en el seu viatge, cada una amb les seues pròpies complexitats. Com vas construir les seues personalitats?
La història de Joana vingué del desig de parlar sobre la valentia, el coratge de ser tu mateix enfront de tota la violència quotidiana que un pateix quan viu aquest procés. El personatge de la tia està inspirat en una dona molt pròxima a mi, que mai va tindre una relació romàntica i va morir verge als 70 anys. La seua història em va commoure profundament. Els altres personatges també procedeixen de les meues experiències personals, així com de les de la meua coguionista, Silvia Lourenço. Pensem en els factors que permeen la construcció dels nostres afectes, com les expectatives socials de gènere, els prejudicis referents a l’orientació sexual, el racisme i el classisme. A més d’això, la família és una estructura en què els conceptes d’autonomia xoquen sovint amb els d’atenció i el que es considera protecció pot ser, de fet, una forma de violència. En l’escola primària vaig aprendre quins comportaments eren considerats adequats ‘per a xics’ o ‘per a xiques’. Ja era conscient que determinades formes d’humiliació a l’escola estaven reservades exclusivament a les xiquetes. Com que les pors eren creades per la urgència d’establir unes regles sobre el que era adequat per a cada gènere, vaig començar a sentir que el gènere no havia de ser una sentència per a l’opressió i que la sexualitat hauria de ser vista com el desenvolupament natural dels mateixos afectes. Tots aquests sentiments i experiències personals han guiat la creació dels personatges.

La pel·lícula té lloc en 2007, però es refereix a temes que són considerats sensibles pels moviments conservadors que han guanyat força al Brasil recentment. Per què vas triar situar la trama en aquella data i com dialoga amb la situació de la joventut brasilera en l’actualitat?

Entre els anys 2005 i 2007, quan solia passar els estius a les platges pròximes a Porto Alegre, vaig observar el canvi paisatgístic en la regió. Hi ha més de 20 llacunes que componen un sistema únic al món per la seua extensió i que conformen 700 quilòmetres d’aigua dolça. Aquest paisatge s’ha cobert de molins de vent gegants que constitueixen l’estació d’energia eòlica més gran de l’hemisferi sud. Ací vaig veure un escenari ideal per a construir la història de Joana, ja que és una adolescent que també està passant per canvis. En aquella època sentíem que el Brasil estava passant per transformacions positives pel que fa a temes d’identitat, especialment aquells relacionats amb el gènere, la raça i la diversitat sexual. Aquest context ens va estimular a desenvolupar aquest projecte. Desafortunadament, en 2018, quan vam obtindre els recursos per a rodar, l’escenari era el d’una regressió política, especialment per a la gent jove, ja que hi ha diferents projectes de llei que tracten de prohibir l’ensenyament sobre la diversitat de gènere, de sexualitat i de religió a les escoles. No obstant això, és en la fase escolar on comencen la curiositat i la violència respecte a aquests temes. Per això cal oferir informació qualificada a la gent jove. La justícia brasilera s’ha manifestat en contra d’alguns d’aquests projectes de llei, però noves lleis de tipus conservador continuen sorgint i els professors són perseguits en els centres educatius.

La pel·lícula té moments en què dialoga amb el cinema fantàstic. Com es relaciona aquest gènere amb la narrativa i els temes que la pel·lícula aborda?

Els adults tendeixen a evitar certs temes quan tracten amb xiquets i adolescents, com si no estigueren preparats per a aprendre. Quan sorgeix la curiositat, això significa que estan preparats. Tot el món té dret a rebre la informació adequada. Joana no està satisfeta amb les respostes que els adults donen a les seues preguntes, aquesta és la raó per la qual crea un univers particular que l’ajuda a elaborar les seues pròpies respostes.

La paraula mort, que és part del títol, pareix adquirir diverses lectures al llarg del film. La teua pel·lícula anterior, Nalu on the Border, també presenta una mort en la narrativa que és crucial en el destí dels seus protagonistes. Quin és el significat en el teu segon llargmetratge?

La mort de la seua tia és l’espoleta que anima Joana a buscar respostes sobre el seu passat, la qual cosa la porta a descobrir molt sobre si mateixa. La mort en la pel·lícula està relacionada amb el ritu de pas, la transformació i com, de vegades, necessitem morir d’alguna manera per a renàixer en les nostres lluites a fi de poder existir. A més d’això, hi ha una cita del poeta Mário Quintana que va inspirar el títol: “Estimar és moure l’ànima a una altra casa”. Hi ha un aspecte simbòlic que es refereix al moment vital en què algú perd el control sobre el seu cos, quan el cos és ocupat per la memòria d’algú de qui ens enamorem i aquesta presència comença a interferir en la manera en què ens presentem al món.

 

COMPRA LA TEUA ENTRADA PER A’THE FIRST DEATH OF JOANA’