Noticias Festival
Cinema Jove radiografia amb sensibilitat la joventut en la pel·lícula alemanya ‘When We Saw Each Other More Often’
  • La programació inclou una taula redona sobre la circulació de les produccions audiovisuals en el circuit internacional
  • Les curtmetrajistes espanyoles Laura Pérez, Olivia Delcán, María Herrera i Christian Avilés presentaran les seues peces a concurs

Cinema Jove s’allunya demà, 25 de juny, dels tòpics habituals del gènere ‘coming-of-age’ de la mà del director nord-americà establit a Berlín William Wrubel amb la seua pel·lícula a concurs ‘When We Saw Each Other More Often’.

Filmada en un evocador format super 16 mil·límetres, la producció realitzada una composició lírica de personatges, llocs, moments i vides entrecreuades que comparteixen la joventut com a únic denominador comú. En el seu resultat final pesa la formació del realitzador sota el mestratge de figures autorals de la talla de Kelly Reichardt, Peter Hutton i Angela Schanelec, qui va dirigir el seu treball de màster.

La seua cuidada estètica transita per instants lleugers i textures quasi oníriques que no busquen construir una història a la manera tradicional, sinó perfilar una cartografia emocional entre espais urbans quotidians com aularis, cafeteries, estacions i bars d’una ciutat alemanya.

El mateix realitzador ha volgut plasmar les seues intencions de manera explícita en declarar que, amb aquest llargmetratge, buscava “fer una pel·lícula que dega menys a les estructures de la narrativa convencional i més als moviments accidentats i incognoscibles de la vida mateixa: una sèrie de trobades i converses vagament connectades, emocions sense psicologia i accions sense explicació”.

Wrubel detalla que en el seu tractament tant del muntatge com del ritme de ‘When We Saw Each Other More Often’ “el temps salta cap avant a espentes sobtades; nous rostres substitueixen els antics a mesura que canvien les circumstàncies i, quan un personatge ix del quadre, mai no està clar si se’l tornarà a veure”. La seua proposta visual no tracta tant “del pas del temps, sinó més aviat del temps que ja ha passat, i tot el que es pot perdre entre un moment i el següent”.

Anàlisi professional del camí d’una pel·lícula fins a arribar a la pantalla

Entre les activitats d’indústria demà s’ha programat el panell estratègic ‘El viatge d’una pel·lícula: tres enfocaments des de la indústria’, on els especialistes Frédéric Boyer, Maria Ekerhovd i Isabel Ivars, membres del jurat oficial de llargmetratges, aportaran una visió multidisciplinària entorn del cicle de vida complet d’una producció audiovisual cinematogràfica.

La trobada entrellaçarà les mirades complementàries de la producció executiva, la curadoria especialitzada en festivals internacionals i les estratègies de vendes globals per oferir a l’audiència assistent eines clau per comprendre les dinàmiques actuals del mercat i la circulació d’obres en el circuit internacional.

Converses amb curtmetrajistes espanyoles

La jornada es completarà amb la selecta programació habitual de curtmetratges, que demà comptarà amb la presència de molts dels seus directors i directores per dialogar amb el públic assistent.

El gruix d’assistents conforma un complet panorama del talent jove del nostre país.

Després del seu debut amb un curt que denunciava el ‘stealthing’, ‘El conte d’una nit d’estiu’, la directora María Herrera explora la necessitat femenina d’agradar. En la seua faceta de productora, la realitzadora ha format part dels projectes ‘Los días que vendrán’ (Carlos Marqués-Marcet, 2019) i els curtmetratges ‘Son’ (2022), de Marta Nieto, i ‘Arquitectura Emocional 1959’, pel qual León Siminiani va guanyar el Goya el 2023.

Els protagonistes, precisament, d’’El conte d’una nit d’estiu’, Olivia Delcán i Nacho Sánchez, debuten com a directors amb ‘Instruccions per cuinar un pollastre sota terra’ sobre una crisi de parella.

Després de l’èxit internacional del seu anterior treball, ‘La ferida lluminosa’, amb reconeixements com Short of the Year a Clermont-Ferrand, a més d’altres premis en certàmens com el mateix Cinema Jove, Christian Avilés aporta en ‘Stallion i la bola de cristall’ un aire oníric a un conte ‘queer’ filmat en setze mil·límetres.

Així mateix, la directora Laura Pérez Gómez presentarà ‘A certa distància, on uneix el talent de la guardonada poeta Elsa Moreno amb la reconeguda actriu alacantina Sonia Almarcha.

Fòbia als melics i relacions entre mares, àvies i filles

Entre les propostes internacionals, la realitzadora noruega Ingrid Runde Saxegaard aprofundeix en els vincles familiars en ‘Sand i tissen’, un relat íntim sobre l’amor i el sexe entre una mare i una filla durant una jornada de nudisme en una platja deserta.

Cal destacar que la directora va exercir de coordinadora del departament d’art de l’oscaritzada ‘Valor sentimental’ (Joachim Trier, 2025) i directora d’art de la trilogia ‘Sex, Love, Dreams’ de Dag Johan Haugerud, guanyador de l’Ós d’Or de la Berlinale 2025 amb la seua última entrega.

Els programes s’enriquiran amb les aportacions de la cineasta argentina Denise Anzarut, que en ‘Doctora Miranda’ ens presenta una jove en plena crisi existencial; la romanesa Marian Fărcuț, que en ‘Drumul spre casa’ posa el focus en l’experiència de la minoria hongaresa a Transsilvània, i la francesa Elodie Beaumont Tarillon, que en ‘Les normals de temporada’, emmarca el seu metratge en un estiu en què una jove s’encarrega de la seua àvia, qui a poc a poc va perdent la seua independència.

Finalment, en el format documental, la portuguesa Francisca Alarcão presentarà la seua pel·lícula documental titulada ‘O’, una peça on escriu, dirigeix i actua per desentranyar amb ironia i humor una peculiar fòbia personal cap als melics.