Noticias Ciclos, Festival,
CINEMA JOVE DEDICA UN CICLE AL JOVE DAVID CRONENBERG

Cinema Jove dona la benvinguda a l’apòstol del cinema incòmode, el modelatge del cos i el sexe estrany. El cicle, dedicat a les primeres pel·lícules del cineasta de culte David Cronenberg (Toronto, el Canadà, 1943), inclourà els treballs rodats abans de depassar els 40 anys, això és, la producció amb els quals el director de culte podia haver competit en la Secció Oficial del certamen. Totes les sessions tindran lloc en l’Octubre CCC (Carrer de Sant Ferran, 12).

“Cronenberg no és només un dels directors amb els quals s’entén millor el cinema contemporani; també és algú que ha aconseguit amalgamar i posar d’acord a públics de diferents gèneres (terror, drama psicològic, gore, ciència-ficció). Revisar els seus inicis al cinema no decep: la incursió en cada gènere al qual s’acosta dona compte del seu talent, la seua cura pels detalls i la seua habilitat per a sorprendre, epatar i embolicar a l’espectador en mons pesadillescos; i l’aconsegueix a més amb coherència interna i gran eloqüència narrativa”, ha destacat el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

La selecció reuneix els llargmetratges ‘Vinieron de dentro de…’ (1976), ‘Ràbia’ (1977), ‘Tensión en el circuito’ (1979), ‘Cromosoma 3’ (1979), ‘Scanners’ (1981), ‘Videodrome’ (1983) i ‘La zona muerta’ (1983). Per aquestes primeres pel·lícules del director també figuren uns joves James Woods, Christopher Walken o Martin Sheen.
El conjunt pertany a l’etapa de construcció de mons fantàstics a càrrec del guionista i director canadenc, qui amb els anys ha evolucionat cap al thriller de suspens i el drama psicològic.

L’imaginari de Cronenberg trasllueix el trauma que li va provocar la malaltia degenerativa del seu pare i el seu interés pels estudis de medicina, per als quals va arribar a matricular-se en la facultat. D’aquí ve que en els seus projectes porte al límit els temors de l’ésser humà davant la infecció i la transformació corporal. La degradació del cos i la ment són fixacions en un dels majors referents de l’anomenat ‘bodi horror’.

Explotació d’autor

Els seus primers llargmetratges entronquen amb la ‘exploitation’ típica dels anys setanta i huitanta, amb tirada per l’escabrós, però on prevalia l’èxit comercial sobre la qualitat. En el cas del canadenc, el desig de transgressió és present, però amb un segell personal que el fa destacar-se d’entre la resta de productes d’aquesta categoria cinematogràfica. El que en mans d’altres directors és cinema adscrit a la sèrie B, a les seues mans, els malsons s’eleven a la categoria d’art.

Així, la seua òpera prima, ‘Van vindre de dins de…’, seria el seu acostament personal al cinema de zombis, mentre que ‘Ràbia’, suposa la seua incursió en el subgènere de vampirs. El seu debut va rebre el Premi al Millor Director en el Festival de Sitges i està protagonitzat pel primer dels seus científics bojos, habituals en la seua trajectòria. El segon compte entre el seu elenc amb l’estrela porno Marilyn Chambers.

La seua següent pel·lícula, ‘Tensió en el circuit’ és una raresa que plasma la passió del realitzador per la velocitat i les carreres de cotxes, i antecedeix el fetitxisme de la màquina que esclataria en tota la seua complexitat i concupiscencia en ‘Crash’ (1996).

L’eclosió de la nova carn

‘Cromosoma 3’ marca l’inici de l’anomenada nova carn, expressió que refereix a la fusió dels teixits humans amb la tecnologia. A partir de llavors, Cronenberg ha continuat i ampliat els seus experiments d’alteració corporal a través de l’electrònica. La cinta també va suposar la seua primera col·laboració amb el seu compositor de capçalera, Howard Shore, que des de llavors ha signat totes les seues bandes sonores a excepció d’una.

Els esclats de caps en la seua següent pel·lícula, ‘Scamners’, són pura imatge icònica del cinema de terror contemporani. Els seus protagonistes són una minoria d’éssers humans dotats de poders sobrenaturals, entre ells, la telepatia i la telekinesis.

‘Videodrome’ era considerada per Andy Warhol la taronja mecànica dels anys huitanta. La pel·lícula és una crítica als mitjans de comunicació de masses que ressona de manera visionària en l’influx actual de les noves tecnologies. Per als aficionats a la música pop, atenció a la presència entre el repartiment de la cantant del grup Blondie, Debbie Harry.

Aquell projecte va deixar tan exhaust al realitzador que l’última pel·lícula que completa aquest assortiment de cinema de terror és un treball per encàrrec: l’adaptació de la novel·la homònima de Stephen King ‘La zona morta’, on la seua protagonista també manifesta poders extrasensorials.

David Cronenberg és hui dia un dels cineastes de gènere més respectats, amb influx no solament en el seté art, sinó també en la filosofia i l’art contemporani, la tecnologia i la ciència social.