- El Centre del Carme acollirà la projecció de 20 pel•lícules i sessions de discjòqueis entre el 22 i el 29 de juny
- El cicle documenta fenòmens socials com les ‘raves’, les escenes musicals de Manchester i Los Angeles, La Ruta i els festivals massius
Cinema Jove aspira en la seua 33a edició a ser un reflex de les inquietuds i hàbits de la joventut en les seues seccions paral•leles. En aquesta ocasió, el festival ha programat una selecció de títols sobre la música electrònica sota el nom de Beats & Frames; mentre que l’any passat va dedicar un cicle a l’art urbà i un altre al 30 aniversari de la beca Erasmus.
“Els cicles que acompanyen les seccions oficials a competició han de plasmar les inquietuds culturals, les formes de relacionar-se, els costums i els trets identitaris dels joves de hui”, considera el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.
Al llarg del festival internacional, programat entre el 22 i el 29 de juny, es projectaran a la Sala Goerlich del Centre Cultural del Carme un total de 20 pel•lícules, entre curts i llargs, lligats a l’ampli espectre d’estils de la música electrònica.
El cicle inclou:
- mirades al treball de pioners tècnics i creatius,
- reflexions sobre els drets d’autor i la pirateria,
- anàlisi de l’estil de vida ‘clubber’
- i revisions històriques de les escenes que floriren a Manchester, París, Detroit i Berlín.
Les pel•lícules seran presentades per diversos discjòqueis locals, i quan baixen els títols de crèdit pujaran els ‘faders’. El cicle es completa amb sessions de discjòqueis amb projecció nacional i internacional que punxaran al final de les pel•lícules.
Entre els responsables d’amenitzar les nits estaran el guatemalenc Meneo, un dels primers que va barrejar els sons electrònics amb ritmes tradicionals llatins, i els valencians D_Journalist i Affkt, guanyador dels guardons a millor productor i a millor àlbum en els Premis Nacionals de Música Electrònica 2017.
Beats & Frames reserva dues pel•lícules a la reflexió, precisament, sobre els problemes quotidians dels músics i discjòqueis d’electrònica. ‘RiP!: A remix manifesto’ (Brett Gaylor, 2008) aborda els drets d’autor en l’era de la informació, i el fals documental ‘La llegenda del DJ Frankie Wilde’ (Michael Dowse, 2008) explica la caiguda lliure d’un discjòquei afligit de sordesa.
De club en club
El cicle mostrarà els hàbits dels seus aficionats en pel•lícules com la comèdia britànica ‘Human Traffic’ (Justin Kerrigan, 1999), que relata un cap de setmana de festa d’uns joves gal•lesos que es mantenen desperts de club en club; la polonesa ‘All These Sleepless Nights’ (Michal Marczak, 2016), premiada a Sundance, i ‘We Are Your Friends’ (Max Joseph, 2015), protagonitzada per Zac Efron i ambientada en el món de l’EDM (electronic dance music) a Los Angeles.
Dins del gènere documental, hi haurà un parell de pel•lícules dedicades a pioners del so electrònic. En ‘Moog’ (Hans Fjellestad, 2004) es glossa la trajectòria de Robert Moog, enginyer que va passar a la història en 1964 en convertir-se en el pare del sintetitzador. I ‘A Life in Waves’ documenta la vida i l’obra de la compositora Suzanne Ciani. La proposta ofereix una ullada femenina al món de la música electrònica, sovint complicat per a les dones.
Un altre documental programat és ‘Under The Electric Sky’ (Dan Cutforth i Jane Lipsitz, 2014), on es revelen les raons per les quals l’Electric Daisy Carnival Las Vegas és un fenomen global que reuneix cada edició 345.000 persones durant tres jornades al desert de Nevada. Entre els discjòqueis que apareixen en el metratge destaca el suec Avicii, tristament d’actualitat per la seua recent defunció.
Tres pel•lícules de culte
Músics, discjòqueis i productors tenen reservat el seu moment en tres pel•lícules imprescindibles, ‘Daft Punk Unchained’ (Hervé Martin Delpierre, 2015); ‘Eden’ (Mia Hansen-Løve, 2015), sobre l’escena ‘house’ parisenca dels noranta i principis de 2000, i ‘24 Hour Party People’ (Michael Winterbottom, 2002), en la qual es retrata el ball i la música de Manchester des de finals dels setanta fins a principis dels noranta a través del seu principal artífex, el promotor musical Tony Wilson.
La programació també fa parades en altres punts candents de l’electrònica en el món, és el cas de Detroit, bressol del ‘techno’, que s’aborda en ‘High Tech Soul’ (Gary Bredow, 2006) i ‘If I Think of Germany At Night’, sobre l’eclosió de l’electrònica alemanya, amb intervencions de veterans de l’escena com Ricardo Villalobos, Sonja Moonear, Ata Macias, Roman Flügel i Move D.
El país germànic també és un referent per comptar amb un dels principals exemples de la hibridació de cinema i electrònica, ‘Run, Lola, Run’ (Tom Tykwer, 1998), programada al costat del documental de Pedro Jiménez per a Canal Plus ‘El sonido de la velocidad’, on s’exploren les connexions entre el llenguatge cinematogràfic i la filosofia vital i narrativa d’aquest gènere musical.
La finestra local
No podem concebre un cicle de música electrònica a València sense abordar La Ruta. El fenomen musical i social viscut a la província de València s’analitza a través del documental ‘72 horas…Y Valencia fue la ciudad’ (Óscar Munt, 2008), on es narra el moment d’avantguarda musical i agitació cultural dels huitanta que va degenerar en La Ruta del Bakalao als noranta.
La seua projecció es completarà amb el curt documental ‘Héroes, no hacen falta alas para volar’ (Ángel Loza, 2008), sobre un dels discjòqueis de l’escena valenciana dels noranta, Pascal Kleiman. En aquesta pel•lícula, Goya al millor curt documental 2009, es detalla la història d’aquest discjòquei francés de ‘techno’, nascut sense braços.
Tanca l’aposta local el documental ‘Europa en 8 bits’ (Javier Polo, 2015), que explora l’univers de la música ‘chip’, un corrent musical on els artistes reutilitzen les velles consoles i ordinadors, com la GameBoy, la NES, l’Atari ST, la Commodore 64 o l’Amiga.