El cinema portugués viu un moment d’esplendor en festivals internacionals que no sempre es reflecteix a les sales comercials. Les seues propostes transgressores, entre la realitat i la fantasia, són tota una lliçó de com afrontar la crisi econòmica a partir d’imaginació i ofici. Cinema Jove ha volgut reconéixer a aquesta nova i brillant generació de realitzadors concedint el seu premi Lluna de València al seu màxim exponent, el director Miguel Gomes (1972, Lisboa, Portugal).

Cinema Jove programarà un complet cicle que constarà dels sis llargs dirigits fins hui pel director i dos curts que han sigut seleccionats pel mateix Miguel Gomes: Inventario de Natal (2000), nodrit dels records personals dels sopars nadalencs al Portugal dels huitanta, i Cantico das criaturas, on actualitza en un viatge musical la figura de Sant Francesc d’Assís.

El lisboeta va exercir de crític de cinema entre 1996 i 2000. En arrancar el segle, es va decantar per la direcció i va estrenar un assortiment de curts refrescants i excèntrics que van ser seleccionats en festivals com Locarno, Rotterdam, Buenos Aires i Viena. Aquells primers treballs ja van revelar diverses de les claus del seu cinema; d’una banda, el seu acostament visual, estilitzat i sensual a relats que funden el gènere documental amb la ficció pura; per una altra, la seua inspiració tant al cinema musical com en el mut amb un enfocament lúdic únic, on els diàlegs resulten tan rellevants com la música; i, finalment, els relats fragmentats en dos o més parts.

El seu pas al format llarg es va produir en 2004 amb la comèdia musical A cara que mereixes, on se servia de personatges dels contes de fades clàssics per a retratar amb sarcasme el passe a la vida adulta.

En 2008 va estrenar Aquele querido mês de agosto en la Quinzena de Realitzadors de Cannes, on va sorprendre per la seua destresa en difuminar les fronteres entre realitat i ficció en un relat estiuenc que és tant un triangle amorós com un juganer exercici de cinema dins del cinema. El seu pas per la prestigiosa secció li va obrir les portes a més de 40 festivals, on es va alçar amb diversos guardons.

També va ser àmpliament reconeguda la seua següent pel·lícula, Tabú (2012), que es va alçar amb els premis Alfred Bauer i FIPRESCI en la Berlinale i els de millor pel·lícula a Gant i Cartagena d’Índies. Aquesta vegada, el director portugués evocava el títol del clàssic de 1923 de Murnau sobre els mars del Sud, per a contar una història d’amors impossibles en el context de la colonització africana.

La cinefília es va rendir definitivament als peus del portugués en 2015 amb l’estrena de la seua metadiscursiva trilogia Les mil i una nits. Les tres pel·lícules sumen un total de sis hores que poden veure’s com a propostes independents. Els seus títols són L’inquiet, El desolat i L’embaladit. El conjunt llança una mirada àcida a la crisi política, econòmica i social a Portugal a partir de la reescriptura dels contes tradicionals d’Orient Mitjà.

En aquests moments Gomes prepara la seua pròxima pel·lícula, Selvajara, on adapta la novel·la de l’autor carioca Euclides da Cunha Os Sertões. El seu nou experiment fílmic revelarà un episodi sagnant succeït en 1897 entre els habitants del llogaret de Canudos i l’armada de la jove República brasilera.