Noticias Webseries
Entrevista a l’actor Brays Efe

Parlar de l’actor Brays Efe és fer-ho, inevitablement, del seu personatge més carismàtic: la dolça, desbaratada i entranyable Paquita Salas, protagonista d’una de les webseries que porta el seu nom i de major èxit del nostre país.

En poques paraules, qui és Brays Efe?


Doncs em definisc molt com a multimèdia, perquè he actuat, presentat, guionitzat, dirigit i escrit en productes sempre entre el low cost i el mainstream. A part d’açò, em vaig criar en una granja a Galícia, m’apassionen el cinema i la gent i mai he comprat loteria.

El teu comença amb el periodisme, com panses a l’actuació?


Mai m’havia plantejat ser actor, a pesar que havia fet teatre en l’institut. Sempre em va apassionar el cinema i escriure i dirigir. Vaig estudiar comunicació audiovisual i de sobte es va creuar en el meu camí l’oportunitat real d’actuar professionalment (després d’algun anunci que havia fet per diners i algun curt que havia fet amb amics) en la pel·lícula “Com sobreviure a un comiat” i per la confiança de la directora Manuela Va burlar Moreno. L’experiència, per ser la primera, va ser complicada… però sentir al públic esclatar en riures en el Teatre Cervantes de Màlaga durant el Festival amb el que jo deia va ser tota una revelació, em va fer feliç.

Com sorgeix la idea de Paquita Salas?

L’origen és en el saló dels Javis, els directors, amb Anna Castillo fent un acudit per a Instagram que amb prou faenes durava 15 segons. Però ja des d’aquell moment ens vam adonar que el personatge donava per a molt. Després va entrar en joc la plataforma Flooxer, que començava a produir continguts web de ficció i va decidir produir la sèrie, i la productora DMNTIA, que va posar tot de la seua mà per a traure la idea avance, i es va convertir en la sèrie que coneixeu avui.
En la sèrie ens mostres la rebotiga del món de l’espectacle. és tan dur com sembla?


El món de l’espectacle és un treball i té les característiques que tenen tots els treballs, entre elles que hi ha coses que t’agraden i coses que no, i que sempre, per molt divertit que sone, és un treball. A més es posa molt en joc les teues emocions i la teua veritat com a persona. Llavors, per descomptat que té una part dura. Jo crec que la sèrie toca amb molta sinceritat molts d’aquests assumptes.

La sèrie té una gran nombre de seguidors. T’ha sorprès l’acceptació?

No m’esperava que la resposta fóra tan gran, la sèrie va nàixer com un projecte molt xicotet i sense ser conscients de la repercussió que podia tenir, quasi com un experiment. Va ser molt sorprenent veure que es convertia en trending topic amb cada estrena, la resposta de la premsa, els [Premis] Feroz, i de molts actors i creadors que respecte i admire. Ha sigut tot molt increïble.

Què implica que empreses com Atresmedia recolzen projectes web com aquests?

Doncs sens dubte és necessari i d’agrair que apareguen plataformes per a poder mostrar continguts de durades i temàtiques i punts de vista diferents. A poc a poc aquestes plataformes van calant en el públic i crec que es poden trobar formes de fer-les també rendibles. Una de les coses que més ens va encantar de la relació amb Flooxer és que va haver-hi un suport creatiu del 100%. Des del moment en el qual es va donar el ok a la idea se’ns va deixar llibertat creativa absoluta: vam poder dir i fer tot el que considerem oportú per a la coherència del producte. I açò, que sona tan lògic, no és gens comú.

Com deies, Paquita Salas ha triomfat en els últims premis Feroç. Què implica per a tu aquest reconeixement?

Ja va ser una enorme alegria estar nominats i veure que podíem competir al costat de sèries de tan llarg recorregut i tan volgudes pel públic, i veure que ens portàvem els tres [millor sèrie de comèdia, millor actor protagonista, Brays Efe, i millor actriu de repartiment, Belén Cuesta)] va ser brutal. Una nit inoblidable. A títol personal em va fer molt feliç poder viure alguna cosa així i compartir-ho amb els meus amics, i també comprovar en les paraules de tanta gent que fa productes fora dels llits més habituals el que va suposar per a ells.

La xarxa és solament un pas o un mitjà en tota regla?

La xarxa és un mitjà. És innegable que cada vegada més gent consumeix productes exclusivament online, estiguen dissenyats per a l’online o no. Per a la gent més jove les pantalles ja són globals i tenen el mateix significat. L’objectiu ha de ser sempre les històries i els productes. El mitjà és alguna cosa a tenir en compte, però mai l’objectiu; aqueixa és la meua opinió.

T’has passat alguna vegada que, de tant interpretar a Paquita, hages somiat per (sent) ella?

Jajajajaja, Encara no he somiat mai amb ella, encara que sí crec que he somiat alguna vegada amb el rodatge. De moment em mantinc entenimentat en aqueix assumpte, afortunadament.

Unes paraules finals per a Paquita. Per a animar-la una mica.

Paquita el que menys necessita, en veritat, és ànim. És d’aqueixes persones que fins a de les pitjors situacions, encara que siga coixa o mitjà cega, ix a flotació. Ella, encara que és molt sofridora, molt histèrica i bastant maldestra, és molt del “Més es va perdre a Cuba i van tornar cantant”. És una supervivent inconscient. Segueix dempeus.